*Aquesta és la idea que vam voler recrear per a l’obrador/pastisseria dels Eixampeling (ja coneguts pels seus pigmentats brunch del carrer Diputació) on redefiníem el concepte de negoci del que partien en el seu local anterior. Aquí, vam voler que el client focalitzés la seva atenció en el producte: exuberant i cridaner, acolorit i molt molt dolç: una bomba de sucre!
Plantegem 3 contrastos com a eixos vertebradors de la proposta per aconseguir l’efecte desitjat:
Per una banda, resaltar el blanc de l’espai interior amb zones saturades de color, amb la intenció de descontextualitzar el producte, derivant-lo cap a un entorn museístic i d’art contemporani envoltat de grans sales blanques.
per una altra, els diferents usos de la il·luminació tècnica directa, blanca i neta, amb els banys de color canviant de llum indirecta;
i per últim, l’ús de geometries rectes i angulades enfront d’altres de curves i més orgàniques.
L’artista visual colombià Sebastian Arteaga va ser l’encarregat de representar i plasmar els conceptes que demanàvem a la façana.
El graffiti de la façana esdevé una peça fonamental per a diferents qüestions:
La més evident i plàstica és, que del carrer estant, crida l’atenció del vianant com una llaminadura a un nen, tant per l’estil emprat —una sort d’expressionisme simbòlic, amb cors i pètals com a motius centrals a partir dels que hem també hem construit la nova marca— com per les proporcions (tenint en compte que ens trobem en un dels carrers de vianants més comercial i popular del districte de Ciutat Vella) i pels colors, de gran saturació policromàtica, és a dir, molt cridaners.
Una altra, de projectual, és la que explicàvem abans sobre fer èmfasi en l’espai blanc, doncs el mateix graffiti crea un marc, o més aviat un passe-partout, de informació i color que funciona com a contrast simultani un cop a dins de l’interior blanc i neutre, fent que el producte torni a sobresortir en importància.
Una tercera parteix de la necessitat de trobar un recurs econòmic amb el que revestir el granit existent (com el que hi ha al sòcul de l’aparador).
I una quarta, per practicitat, és la protecció enfront de les guixades “no artístiques” o signatures que, parafrasejant a en Salvador Cardús a Els gargots que ocupen les parets “(…) sembla que el toc artístic els redimeix del que són: brutícia. (…)”. Bé, en tot cas, la intenció és fer-ne un escut anti-vandàlic.
—Façana de la pastisseria il·luminada de nit.—
Com ja hem comentat abans, per a nosaltres era molt important diferenciar el producte del nostre client, derivant-lo cap a un context artístic. En aquest aspecte, comptàvem amb la llum coma una eina imprescindible:
Per a la il·luminació tècnica, vam escollir un model de Luz Difusión que ens permetia fer variacions importants de llargada de tija des del sostre, recreant un bosc de llums. Així, bé podíem fer banys de llum a punts concrets, bé il·luminar el producte.
El segon tipus d’il·luminació, mitjançant tecnologia de led digital, ens permetia fer banys de color amb patrons graduals i diferents intensitats, tornant al·ludir a la naturalesa del producte del nostre client.
Per últim, vam voler incorporar un toc de pàtina i nostàgia amb globus de vidre opal de diferents mides i tipus, creant un diàleg amb la porció de paret d’obra vista que, un cop recuperada, vam decidir deixar en cru.
in 
